Rafael Subirachs, músic, cantant i compositor, va néixer a Vic (Barcelona- Catalunya) el 22 de juliol de 1948. El seu pare, Rafael Subirachs i Ricart (1902-1977) era pianista i compositor, pedagog musical, mestre de capella interí de la Catedral de Vic, director del cos Nacional de Bandes Simfòniques i de l’Escola Municipal de Música de Vic, i director del cor de l’Orfeó Vigatà. R. S. el jove va exercir de puer cantor a l´Escolania de Montserrat (1958-1960) en qualitat de soprano solista sota la direcció musical del Pare Ireneu Segarra. A partir del 1967 ingressà a Els Setze Jutges, grup pioner de cançó popular moderna que va fer un ús istemàtic de la llengua catalana com a base de la seva expressió i va identificar-se amb la lluita contra la dictadura de Franco i en pro dels valors de la democràcia, i amb un humor característic i uns estil poètic i musical en contrapunt amb la cultura de masses de l’antic règim damunt la qual acabà imposant-se. Al començament dels anys vuitanta s´inicia com a compositor simfònic i dramàtic compaginant una activitat concertistica d’obres de música clàssica amb una altra de cantautor i intèrpret de música popular, tant antiga com moderna. 1958 / 1961 Puer cantor a l´Escolania de Montserrat. A partir de l´any 1959 entra a formar part del cor i de la capella gregoriana i participa com a soprano solista en la música litúrgica, l´any que el Concili Vaticà II va promulgar l´ús de les llengües vernacles en l´ordinari de la Missa i en totes les demés funcions religioses. Fou, per tant, un membre de la primera generació de cantors que va cantar himnes i cants religiosos en català que avui es canten a les esglésies i parròquies del país, fet que ha deixat un gran traç sobre el músic, a més de ser hereu d´una tradició musical vigatana que té relació directa amb els il•lustres preveres Lluís Romeu, organista i mestre de capella de la catedral de Vic i compositor de coneguts cants religiosos populars, Mn. Miquel Rovira, fundador de l´Orfeó Vigatà, i del seu propi pare. Entre els oratoris i cantates més rellevants dels monuments de la música clàssica, sacra i profana, a part dels propis de l´escola montserratina, que va intervenir com a soprano solista, destaquen: La creació de Joseph Haydn (1732-1809), Mesies de G. F. Händel (1685-1759), Magnificat de J. S. Bach (1685-1750), Stabat Mater de G. B. Pergolesi (1710-1736) –del qual se´n conserva un enregistrament fonogràfic editat per discos COLUMBIA, S.A., Alhambra MC25039-, i l´òpera Joseph, d´Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) en el paper de Joseph. 1967 Ingressa a ELS SETZE JUTGES, grup fundador del moviment de la nova cançó catalana i de la música moderna de masses en català. Enregistra el seu primer disc de cançó, DONA, disc Concentric 6048-UC amb el qual obté el Premi Revelació en el "III Gran Premi del Disc Català" celebrat a l´Hotel Roger de Flor de Lloret de Mar. Recitals de presentació al Palau de la Música de Barcelona, a la Cova del Drac i a altres teatres de Catalunya, juntament amb Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, la terna dels novíssims com se´ls anomenava. Enregistrament del segon disc, EL RODAMÓN, Concèntric 6063-UC. Musicació del text de la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L´HOME, estrenada a la festa dels focs de Sant Joan, organitzada per la Unió Excursionista de Vic a Sabassona-Osona. 1968 Estrena a Osona de l´ESTAMPA POPULAR DE LA PLANA, cançons amb textos de LA FÀBRICA de Miquel Martí i Pol, juntament amb poesies de Magda Bosch i poesies del mateix cantant. Enregistrament i publicació de l´ALBUM SUBIRACHS, disc Concèntric 5709-SUL Stéreo, primer long play amb les primeres musicacions de poesies de Joan Salvat-Papasseït i de Josep Carner, i amb les cançons de l´Estampa Popular de la Plana. Premi per votació popular del SANT JORDI 1968 de Ràdio Scope de Ràdio Barcelona. 1969 Musicació del cicle de cançons EXEUNT PERSONAE sobre poesies de Gabriel Ferrater. Composició i interpretació de la música del cant DIGUES-ME, TU, GIRONA per al pòrtic de la sèrie televisiva que portava per títol GERONA sobre l´episodi nacional del setge d´aquesta ciutat per les tropes franceses narrat per Pérez Galdós, producció creada i dirigida per Sergi Schaff i tramesa en diferents episodis per TVE. 1972 / 1974 Membre fundador dels grups de teatre VERMELL x 4 de Centelles i LA GÀBIA de Vic. Obres més rellevants en que va participar en la condició de co-autor com a músic en la majoria, i també com a actor en dues d´elles: LA CREACIÓ, 1972, muntatge poètic sobre poemes de Miquel Martí i Pol. ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, muntatge poètic sobre poesies de J. V. Foix , 1973. APROXIMACIO AL GRAU ZERO de Lluís Solà i Sala, 1974. EL CANARI MUT de Georges Ribemont-Dessaignes, 1976. ORESTES (de la trilogia l´ORESTÍADA, LES COÈFORES) d'Esquil, traducció de Carles Riba. A Barcelona, GUADAÑA AL RESUCITADO de Ramon Gil Novales amb la companyia de Teatre Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat. 1974 Musicació de CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET de Miquel Martí i Pol. Primera edició de GALEUSCA, trobades de cançó gallega, eusquera i catalana celebrat al campus de la Universitat de Bellaterra. 1975 Estrena al Col•legi d´Aparelladors i Arquitèctes Tècnics d´Osona, i gira dels CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET en una performance pictòrico-musical executada juntament amb el grup Tarot. Concerts dels CINC ESGRAFIATS al Teatre Romea de Barcelona i enregistraments diferits per TVE. Primer cicle de cançons tradicionals catalanes, BAC DE RODA i recitals per poblacions catalanes. Participa a les "Sis hores de cançó a Canet" on va interpretar per primera vegada, davant de més de trenta mil espectadors, l´himne nacional de Catalunya, ELS SEGADORS, en el romanç de la versió històrica coneguda com CATALUNYA, COMTAT GRAN. 1976 Participació en la temporada popular organitzada per l´Assemblea d´Actors i de Directors en la primera edició dels festivals de música, teatre i dansa d´estiu a Barcelona coneguts com els festivals del GREC. Segon GALEUSCA a Passaia, Donostia (País Basc). 1977 Enregistrament fonogràfic del disc BAC DE RODA, Ariola D-56554. Enregistrament per a la televisió polonesa d´un programa de cançó catalana juntament amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Lluís Pasqual i Fabià Puigserver a Varsòvia. Tercer GALEUSCA a la Corunya i recital a Santiago de Compostela en el “Día da Patria Galega”, el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. 1978 Recitals al Saló del Tinell dins la campanya del GREC. Enregistrament fonogràfic de SI COM L´INFANT QUAN APREN DE PARLAR, cicle de cançons sobre poesies del Segle d´Or Català (s.XIV), Ariola Eurodisc S.A. 200.187 - I. 1979 / 1981 Preparació i composició d´Oracions Simples instrumentals: (enumeració no exhaustiva) TRIO BELA (homenatge a Béla Bartók). PECES SIMPLES per a piano. MÚSICA CELESTA, paraphonia per a instruments de percussió i quatre contrabaixos. QUARTET per a clarinets. PECES SORDES per a instrumens de metall. PECES COSMIQUES per a piano. LA SAGRADA FAMÍLIA, música per una catedral, coral i cadències per a 21 instruments de vent solistes d´una Banda Simfònica. 1979 Recital al Palau de la Música catalana dintre de la "Primera Mostra de Cançó dels Països Catalans" organitzada en ocasió de la presentació pública de Xarxa Cultural. 1980 Recital al Teatre Victoria Eugenia de Sant Sebastià, País Basc. Participació en el concert núm. 8 del Festival Internacional de Música de Barcelona, en col.laboració amb el grup Consonare, camerata renaixentista de instruments de vent, fundat i dirigit per el musicòleg Enric Gispert, al Monestir de Pedralbes. 1981 Estrena de MORI EL MERMA de Joan Miró i Putxinel•lis Claca amb música concreta i coral, i so elaborat per mitjans instrumentals escenogràfics i executats per els mateixos ninotaires en qualitat d’instrumentistes percussionistes i vocalistes. Estrena de l´obra COLORS per a cor mixt amb textos de Miquel Martí i Pol i interpretada per la Coral Canigó dintre del "1r. Simpòsyum Internacional sobre l´ensenyament del català a no-catalano parlants" organitzat per l´Escola de Mestres de l´Escola Universitària Balmes de Vic. Recital amb motiu de l´edició de la "XIII Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra" organitzada per Omnium Cultural. Concerts monogràfics de piano amb la interpretació d´obres d´Erik Satie. Concerts de piano amb la interpretació de sonates de Mozart i Beethoven. Composició de LA FADA DE BANYOLES amb textos de Jacint Verdaguer, per a cor a una sola veu i cobla, escrita conjuntament amb Antoni Gonfaus dins l´aula de composició i de investigació musical de l´Escola de Música de Vic. 1982 Fundació del COR CALENDA MAIA de l´Escola de Música del Zeleste, i inici de la seva activitat pedagògico-musical a Barcelona. 1983 Concerts de presentació del COR CALENDA MAIA amb el programa MUSICA DEL CANÇONER CATALÀ DELS S. XVI - XVIII amb transcripcions del Dr. Miquel Querol i Gavaldà. Estrena i presentació per algunes poblacions de Catalunya d´EL COMTE ARNAU, petita cantata sobre la coneguda cançó popular que donà títol al segon cicle de cançons tradicionals catalanes del compositor, interpretada i interpretades conjuntament amb el grup Esquirols. Continuació dels concerts monogràfics de piano amb la interpretació de les VARIACIONS GOLDBERG de Johan Sebastian Bach a la Sala Zeleste de Barcelona. 1984 Participa en els Jocs Florals de Barcelona amb el Cor Calenda Maia. Continuació dels concerts monogràfics de piano amb la interpretació de la versió integral de MUSICA CALLADA de Frederic Mompou a la Sala Zeleste de Barcelona. Enregistrament fonogràfic d´EL COMTE ARNAU interpretat conjuntament amb els grups següents: Esquirols, Turba Musicae, Consonare, Grup de Percussions de Barcelona dirigit per Xavier Joaquim, Cor Calenda Maia i la col•laboració especial de Maria del Mar Bonet. Enregistrament de LA BALANGUERA, poesia de Joan Alcover i música d’Amadeu Vives, per a la TVE, versió per a tres cantants de música popular, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Joan Croses, i un cor, Cor Calenda Maia, amb acompanyament instrumental d'una rondalla de música popular catalana. Direcció i producció de la 1a. campanya dels Nocturns de l´Escola Zeleste, quinze concerts de música clàssica i jazz juntament amb el guitarrista Toni Xuclà. Composició de la música i estrena de l’obra teatral TELEDEUM de la companyia de teatre i mim Els Joglars. Musicació i assajos amb Maria del Mar Bonet de CANTS D´ABELONE sobre l´obra homònima en poesia de Joan Vinyoli. Concerts d´EL COMTE ARNAU a la plaça del Rei de Barcelona dintre de la campanya del GREC. Participació en la Festa de les Autonomies celebrada a Granada el dia de la Constitució en representació de Catalunya i per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Inici de la musicació de PASSEIG D´ANIVERSARI sobre l´obra homònima en poesia de Joan Vinyoli. 1985 Direcció i producció de la 2a. campanya dels Nocturns de l´Escola Zeleste junt amb Toni Xuclà. Continuació de la composició de l’oratori simfònicocoral PASSEIG D´ANIVERSARI. Continuació dels concerts monogràfics de piano amb la interpretació de les VARIACIONS DIABELLI, opus 120 de Beethoven a la Sala Zeleste de Barcelona. Enregistrament per a la TV3 de CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET i fragments de les PECES COSMIQUES amb la col•laboració artística del pintor Perejaume, el ballarí Cesc Gelabert i el grup La Fura dels Baus. 1986 Estrena de IN MEMORIAM MIKEL ZABALZA, Ars Paraphonica. Música per a un campanar i cinc bateries disseminades al voltant del públic, al Centre Cultural de la Caixa de Pensions de Granollers, organitzada per la Fundació La Caixa. Finalització dels dos primers actes de PASSEIG D´ANIVERSARI, 1. ‘Vespre a la cafeteria’ i 2. ‘Sense mans’ en reducció per a cor i piano. Finalització de l´orquestració de CANTS D´ABELONE. Creació i orquestració de JARDI TANCAT, sobre una poesia de Miquel Ferré i iinterpretada conjuntament en una gira per terres catalanes de l´Orquesta Ricciotti d´Amsterdam dirigida per Leonard van Goudoever. 1987 Música composta per a una producció teatral del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya sobre LA FILLA DEL CARMESI de Josep Maria de Sagarra, versió dirigida per Jordi Mesalles amb Sílvia Munt i Fermí Reixach en els papers dramàtics principals i representada dintre de la programació de la temporada 1986-1987 del Teatre Romea. Estrena de dos actes de PASSEIG D´ANIVERSARI en una versió per a cor amb acompanyament d´un grup instrumental al Mercat de les Flors de Barcelona dintre de la campanya del GREC. Musicació i estrena de LA COMPLANTA DEL COMTE ARNAU sobre una poesia de Segimon Serrallonga, un oferiment al 700 Aniversari de la Fundació del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i interpretada conjuntament amb la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. 1988 Composició de NAUFRAGS, un drama en música, una obra cantada, instrumental, i coreogràfica per a un cantant i dotze instrumentistes: un tenor, un quintet de fusió de música semítica helenohebraïcoaràbiga i persa, un trio de música euroamericanana clàssica i post-romàntica, un quartet de fusió de jazz-pop-rock i un cos de dansa i pantomima, danses rituals i accions escèniques sobre un llibret del mateix compositor. Estrena de la versió per a cant i piano de KINDERTOTENLIEDER de Gustav Mahler sobre poesies de Friedrich Rückert amb traduccions de l´alemany al català de Feliu Formosa en un Concert de Nadal a la Biblioteca de la Diputació de Barcelona de Vic. 1989 Composició de CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSÈNCIA I EL RETORN sobre vint-i-quatre ESTANCES de Carles Riba. 1990 Composició d´EIXARMS DE PLUJA PER A CORDES per a orquestra de cordes. NABÍ. Composició, musicació i dramatització, dels cants III, IV, V i VI, drama en música sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner. Recitals al Teatre Regina de Barcelona dins la primera campanya de música i cançó de Ressons de la Generalitat de Catalunya. 1991 Enregistrament fonogràfic de MIRALLS, tríptic compost de les següents obres: EXEUNT PERSONAE, 1969, CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET, 1974 i CANTS DE LA JOIA 1 i 2, 1989. 1992 Edició del compact disc MIRALLS editat per PICAP CD-90 0017. Composició de PRELUDI i de CANT DE BENVINGUDA per a solistes, cor i orquestra per a l´obertura de la Cerimònia Inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92. Estrena de CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSÈNCIA I EL RETORN al Teatre Poliorama de Barcelona dintre del Festival Olímpic de les Arts. Estrena de CANÇONS A LLOURE, espectacle de vint-i-cinc anys de cançó de RS (1967-1992) dintre la segona campanya de Ressons a l´Espai de Música i Dansa de la Generalitat de Catalunya. 1993 Composició dels cants II i III del tercer acte (Elegia de Vallvidrera) de PASSEIG D´ANIVERSARI. Compostos a Caracas el gener. Enregistrament fonogràfic de CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSÈNCIA I EL RETORN. 1994 CANTS D´ABELONE, estrena al Teatre-Auditori Atlàntida de Vic el 22 de gener, producció de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vic. CANTS D´ABELONE en els actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la Fundació de l´Escola Aula Europa de Barcelona. CANTS D´ABELONE en el claustre romànic de la La Seu d´Urgell dintre el marc del Festival Internacional de Música. CANTS D´ABELONE a Mallorca dintre de l´edició del Festival Internacional de Música de Son Cervera i a la Sala Mozart de l´Auditori de Palma. Concerts-homenatge a Joan Salvat-Papasseit en motiu del seu centenari. Participació en Les Musicales de Mai, espectacle-concert titulat «El rossinyol segle rera segle», organitzat per Miryade, associació d´artistes catalans i francesos, en el Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, amb cinc cants EL ROSSINYOL, una creació sobre una cançó popular catalana, JARDI TANCAT, sobre una poesia de Miquel Ferré, LA COMPANTA DEL COMPTE ARNAU, sobre una poesia de Segimon Serrallonga, DONA'M LA MÀ, sobre una poesia de Joan Salvat Papasseit i AB VEU CLARA Y MOLT PLENA, sobre una peça anònima del cançoner popular català del segle XVI, interpretats per a dos cantants de música popular, Gisela Bellsolà i Rafael Subirachs, cor, orquestra barroca de corda, llaut i clave. Concert a la FUNDACIÓ BORIS VIAN d´Eus amb l´interpretació dels CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET introduïts al francès per Gisela Bellsolà. Enregistrament d´un cant sobre un text de Miquel Martí i Pol a FRANCE MUSIQUE com a artista invitat per Jacques Merlet, director d´aquesta prestigiosa emisora de música clàssica, durant els Festivals de Musique Pau Casals de Prades. Estrena el 9 d´octubre de l´espectacle SUBIRACHS CANTA SUBIRACHS sobre cançó popular d´autor a l´auditori central del Moll de la Fusta de Barcelona dintre dels actes d´Expocultura 1994. Obtenció del premi a la millor producció discogràfica de l´any 1994 amb el doble compact CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSENCIA I EL RETORN, dintre del marc de la Festa de l´Espectacle 1994. Composició musical i estrena mundial a la Capella de Santa Àgata del Tinell de Barcelona el 25 d´octubre de LO DERRER CATALÀ. Romanço dramàtic musical sobre un quadro tràgic, històric, en vers i en una sola escena, d´Antoni de Bofarull, per a dos cantants-actors de teatre amb un acompanyament instrumental, clave, executat per el mateix compositor, i interpretats per els actors Frederic Roda i Enest Serrahima, i dirigits per Ignasi Roda en una producció de Dissenys Culturals S.L. Composició de VERDAGUER: CANÇÓ DE LA TERRA a Perpinyà, comanda de la Societat Verdaguer i del IV Col•loqui Verdaguer en ocasió de la celebració dels actes del Segle Romàntic. 1995 Enregistrament fonogràfic dels CANTS D´ABELONE. Estrena mundial i gira per diferents teatres i poblacions de Catalunya de VERDAGUER:CANÇO DE LA TERRA sobre poesies de Jacint Verdaguer en homenatge al poeta en el seu 150è. aniversari. Composició dels quadres finals, cants IV, V, VI, VII i VIII del tercer acte, Elegia de Vallvidrera, del PASSEIG D´ANIVERSARI en reducció per a cant i piano. Composició i enregistament de l´obra HOMENATGE ALS GERMANS LUMIERE per a piano sol. 1996 Presentació solemne a la Basílica de Montserrat de l´obra VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA el 3 de febrer dintre el marc dels actes de celebració del final de les obres de restauració a l´interior de la Basílica i coincidint amb els actes commemoratius del 150è aniversari de Jacint Verdaguer. Estrena d'El COMTE ARNAU II, versió Perpinyanesa, a Sant Joan de les Abadesses i a la FONDATION BORIS VIAN d´Eus, juntament amb Gisela Bellsolà, Gerard Meloux i Michel Maldonado. Musicació dels cant VII de NABÍ, drama en música, sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner. 1997 Presentació de "Nous lieder" o "Nouvelles Mélodies" al Teatre Municipal de Perpinyà el 14 de febrer i a la Sala La Planeta de Girona els dies 18 i 19 d'abril. Musicació dels cants VIII i IX de NABÍ, drama en música, sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner. 1998 En preparació, edició del c.d. EL COMPTE ARNAU, cicle de cançons populars catalanes. En preparació, edició del doble c.d. VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA. 1999 Revisió de LA PARÀBOLA DE LES VERGES, obra del Teatre Sacre Líric i Musical, text de Eduard Junyent i Subirà (1901-1988) i música de Rafael Subirachs i Ricart (1902-1977 NABÍ. Orquestració del Cant III (La tempesta), sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner. PENSAMENTS, vint i vuit pensaments per a piano, editats en el disc de poesies de JosepMiquel Servià «Viatge». 2000 Publicació i presentació del doble c.d. VERDAGUER. CANÇÓ DE LA TERRA, Edicions Albert Moraleda D.L.: B40.868-99 NABÍ, orquestració dels Cants IV (La balena) i V (lLa platja) sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner. COLORS i LONDRES (Dues obres corals) editades per Dinsic Edicions. DELECTACIÓ, una obra coral encàrrec de l’Ajuntament de Vic en el setanté aniversari del poeta Miquel Martí i Pol, interpretada per la Coral Canigó de Vic i editada per Dinsic Edicions. 2001 Publicació i presentació del c.d. CANTS D'ABELONE. Edicions PICAP S.L. NABÍ. Interpretació de la versió per a cant i piano del ‘Cant VI. La porta de Nínive’ amb la mezzosoprano Montserrat Bertral i el tenor Francisco Vas acompanyats pel mateix compositor a l’auditori de l’església de la Pietat de Vic dintre el "3r. Simpòsyum Internacional sobre l´ensenyament del català a no-catalano parlants" organitzat per l´Escola de Mestres de l´Escola Universitària Balmes de Vic. 2002 CANÇONS NOUCENTISTES, revisions i orquestració de temes de compositors del període romàntic català. Sobresurten ORIENTALES música de Felip Pedrell amb poesies de Victor Hugo. SIS MELODIES música de Fracesc Alió amb poesies de Francesc Matheu, Jacint Verdaguer, Apel•les Mestres i Àngel Guimerà. 2003 Musica de VERDAGUER: UN ESCRIPTOR PER A UN POBLE. Dotze escultures sonores publicades per Audiovisuals dels Països Catalans. CANÇONS POPULARS CATALANES. DIADA DE SANT JORDI A BTV. Cicle televisiu monogràfic. 2004 Interpretació de les SONATES NÚM 30 OPUS 109 i NÚM 32 OPUS 111 de Beethoven dins el cicle de Música i Cançó de la Fundations Boris Vian d’Eus. CATALUNYA COMPTAT GRAN solemne interpretació del romanç dins l’acte central de la Diada Nacional de Catalunya en el que fou el primer acte cívic d’homenatge a la bandera i als símbols nacionals instituït per el President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall dins el marc del Parc de la Ciutadella. 2005 LA FADA DE BANYOLES, obra commemorativa del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, per a cor, cobla, sintetitzador i un esbart dansaire, estrenada a la Plaça dels Estudis de Vic durant l’acte d’inauguració d’una escultura de Francesc Alfaro i enregistrament musical editat en un cd per l’Ajuntament de Vic. Estudi de la integral de les sonates de Beethoven. CATALUNYA COMPTAT GRAN versió instrumental per ser executat per un grup de grallers i de tabals dins l’acte central de la Diada Nacional de Catalunya en el segon acte cívic id’homenatge a la bandera i als símbols nacionals instituït per el President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall dins el marc del Parc de la Ciutadella. Interpretació de CANTS D’ABELONE en una nova versió per a la cantant Gisela Bellsolà i un quintet de corda, versió perpinyanesa. Interpretació de NUCLEAR, cantata ecologista per a un tenor, un cantant de música popular moderna i un cor en assemblea amb acompanyament de piano, sobre tres poesies: 1. ‘Vandellós’, de Ma. Àngels Anglada, 2. ‘Nuclear’, de Rafael Subirachs, i 3. ‘Democràcia i Urani’, de Pere Quart / Joan Oliver, a l’auditori de la Pedrera de Barcelona. Estrena de LA TEMPESTA, una glossa per a violoncel i orquestra sobre la música del «Cant III. La tempesta», de l’òpera NABÍ, sobre l’obra homònima en poesia de Josep Carner, violoncel solista, Alejandro Sardà, i l’Orquesta Filarmónica Nacional de Venezuela sota la direcció d’Edmon Colomer, una producció del compositor veneçolà Diego Rafael Silva Silva. SUBIRACHS (1968), edició del disc recopilatori de totes les seves primeres cançons editades per CONCÈNTRIC els anys 1967-1969 i publicades ara sota el segell de PICAP. 2006 NABÍ. Composició del CANT I. CANÇONS DE JONÀS, CANT II. LA FUGIDA i la SIMFONIA-OBERTURA de l’òpera. Participació en la Fira del Llibre de Frankfurt amb la interpretació del cant per a cant i piano SI FOSSIS TERRA CREIXERIA EN TU sobre una poesia de Miquel Martí i Pol. 2007 HAMMERKLAVIER SONATA NÚM 20. OPUS 106 de Beethoven, execució i audiovisual i continuació de l’estudi de l’integral de les sonates de Beethoven. 2008 NABÍ, correccions dels cants del segon acte de l’òpera NABÏ (Cants III, IV i V) i primers borradors de la dramatúrgia amb les acotacions escenogràfiques i coreogràfiques. LA TEMPESTA A VILASSAR, (Glossa per a piano solo del Cant III. La tempesta, de l’òpera NABÍ) SONATA NÚM 27 OPUS 90 de Beethoven i CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET, en un recital a Premià de Mar dins el XVII CICLE DE CONCERTS ROSA SABATER. Composició de la miniatura IN MEMORIAM XAVIER RUSCALLEDA per a piano. DUES SARDANES : SARDANA DEL BALANCÍ i SARDANA BRUIXA SETZE PETITES I VARIADES CANÇONS SOBRE POESIES DE JOAN SALVAT PAPASSEIT, versió definitiva per a cant i guitarra. Interpretació integral de les cançons sobre poesies de Joan Salvat Papasseit al Prat de Moià en un homenatge al centenari del Dr. Moisès Broggi. 2009 NABÍ: CANT VII. LA PLAÇA DE NÍNIVE, orquestració. PROVIDENTIA per a piano. NABÍ: CANT VIII. DESERT (1) i NABÍ IX. DESERT (2), orquestració. 2010 Revisió i re-ceació de la SIMFONIA EN FA MENOR de Rafael Subirachs i Ricart. DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT sobre una poesia de Màrius Torres, per a tenor, soprano i cor a l’uníson amb acompanyament de piano. NÀUFRAGS, primera part, revisió. NABÍ, textos de presentació i relligaments. Treballs finals. (Veure els anys 1990, 1996, 1997, 1999, 2000, 2001, 2006, 2008, 2009 I 2010) 2011 Presentació del projecte de catalogació de l’obra compositiva de RAFAEL SUBIRACHS i RICART (pare) en l’acte d’obertura del curs acadèmic 2011-2012 de l’Escola de Música de Vic. TANGO, un cant per a cant i piano re-creat sobre una poesia de Narcís Comadira i una música de Dolors Oller interpretat per la mezzosoprano Marisa Martins durant un acte d’homenatge al poeta en el seu setanté aniversari al Teatre Municipal de Girona. Revisió de cançons de Rafael Subirachs i Ricart, primer cicle de deu opus. 2012 NÀUFRAGS, segona part, revisió i finalització de l’obra. (Veure l’any 1988). PASSEIG D’ANIVERSARI, revisió de l’oratori simfònicocoral sobre l’obra homònima en poesia de Joan Vinyoli, primer acte, VESPRE A LA CAFETERIA, i els cants 4 i 5 del segon SENSE MANS. (Veure els anys 1984, 1985 i 1987). NABÍ. EL NAIXEMENT D’UNA FORMA, ‘Cant III. La tempesta’ i ‘Cant IV. La balena’ interpretats en forma concertant per Pascal Le Corre al piano i Rafael Subirachs al cant al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols dintre el Festival de la Porta Ferrada en la seva cinquantena edició.